Què crec
Fer més ha deixat de ser l’avantatge.
La intel·ligència artificial va tornar gairebé gratuït produir: anuncis, textos, variacions, campanyes senceres. I el que és gratuït no diferencia ningú. L’avantatge s’ha mogut a un altre lloc —a decidir bé i a respondre pel resultat—. Això és el que crec sobre com es fa el màrqueting avui.
Quan produir és gratuït, el que val és saber què mereix produir-se —i donar la cara pel que passa després.
Cinc conviccions
El que crec sobre el màrqueting avui
-
El coll d’ampolla s’ha mogut.
Durant anys, l’avantatge era produir més: més anuncis, més contingut, més canals. La IA va tornar això gairebé gratuït, i el que és gratuït no diferencia ningú. Avui el coll d’ampolla no és executar, és decidir què mereix executar-se. Aquí és on es guanya o es perd un número.
-
La IA amplifica el criteri; no el substitueix.
Una màquina prova mil versions en el temps que tu en penses una. El que no sap és quina importa per al teu negoci. La intel·ligència artificial multiplica el que decideixes —el bo i el dolent per igual—, així que la direcció ha de seguir sent humana. Jo la faig servir com a palanca; el judici el poso jo.
-
Pocs clients no és escassetat: és física.
El criteri no es reparteix sense diluir-se. Atendre molts és repartir l’atenció, i l’atenció és just el que separa una campanya que sembla bé d’una que canvia el compte. Trio pocs per poder bolcar-m’hi en cadascun. El focus no és un luxe; és la condició perquè això funcioni.
-
Cobrar per hores torça l’incentiu.
El model d’agència guanya facturant activitat: més hores, més quota fixa, mogui o no el teu resultat. Prefereixo el contrari. Part del que cobro es guanya quan els teus números pugen, de manera que el meu interès i el teu apunten al mateix lloc. Si no creixes, ho noto jo també.
-
Algú ha de donar la cara.
No un equip difús ni un informe d’activitat: una persona concreta que decideix, executa i respon pel que passa. Quan hi ha un nom al darrere, les decisions es prenen diferent —amb més cura i menys coartades—. Aquest nom és el meu.
De la idea a la feina
Això no és una postura. És com treballo.
Cada una d’aquestes idees té una forma concreta d’aparèixer en el dia a dia: pocs clients, objectius compartits i part dels meus honoraris lligada als teus resultats. Ho veuràs clar al model. I si et sona a com vols que treballin amb tu, parlem.